Obeint a l’interès de la UvB per seguir impulsant el projecte Bellaterra + sostenible 2030, el dia 16 de novembre del 2022 es va dur a terme una sessió informativa sobre els “Nous sistemes constructius per estalviar energia, a Bellaterra”.
A la introducció, en Josep Ma Riba, encara president de la UvB en aquell moment i president de l’Associació Casa Bioclimàtica durant 20 anys, va recordar que el 40% dels habitatges de Bellaterra són anteriors a 1979, el 54% construïts entre el 1980 i el 2006, i només un 6% són posteriors a 2006. Donat que no és fins a l’any 2006 que l’Administració comença a exigir una eficiència energètica més exigent, es pot concloure que el parc d’habitatges de Bellaterra global és força antic i que energèticament és molt poc eficient.
També va recordar que, segons l’estudi que es va fer amb l’ETSAV (Universitat d’Arquitectura de Sant Cugat), l’any 2019, la petjada de carboni de Bellaterra és de 6,6 Tones de CO2 per persona i any, lluny de les 0,6 Tones/persona/any que caldria emetre per mitigar el Canvi Climàtic. D’aquestes emissions de CO2, el 25% aproximadament corresponen al consum energètic dels habitatges. En la mesura que s’incorporin plaques fotovoltaiques per autoconsum i es facin rehabilitacions energètiques, aquesta petjada de carboni es reduirà i amb l’encariment de l’energia cada dia que passa surt més a compte rehabilitar els habitatges.
Per això era interessant fixar-nos en els veïns que han construït habitatges recentment a Bellaterra, cercant ja aquesta eficiència energètica superior, una reducció de les emissions i un estalvi econòmic.
Amb l’ajut dels ponents d’aquesta sessió es volien respondre algunes preguntes com:
- Quanta energia es pot estalviar amb aquests nous sistemes?
- Hi ha un sobre cost?
- Es poden aplicar a la rehabilitació?
Els tres exemples presentats responien a tres models diferents d’encarar la construcció d’un habitatge energèticament eficient:
- El particular que s’ha informat molt bé i ha après molt sobre quins sistemes eren més eficients per al seu cas.
- Els arquitectes que, des del seu coneixement tècnic han dissenyat i construït la seva llar.
- Els industrials que, claus en mà, ofereixen una edificació sostenible.
En els dos primers casos l’opció va ser la fusta i en el tercer, el formigó.
Parlem una mica més dels 3 casos presentats:
1. Casa del carrer Valentí Castanys núm. 6: El nostre veí Miquel Manrubia va presentar les pautes constructives de casa seva, destacant que es tracta d’una casa passiva:
- Bona orientació al sol.
- Aïllaments de qualitat.
- Trencament de ponts tèrmics per cercar l’estanquitat.
- Certificat energètic classe A.
- Casa eco-saludable (sense elements químics perjudicials, estudi geobiològic, feng shui..).
El seu consum està al voltant dels 400 a 500 kWh al mes. Si no fos passiva, estaríem parlant tranquil·lament de 1.000 a 1.500 kWh/mes.
2. La casa del carrer Josep Iturbi núm. 8 va ser presentada pels veïns i arquitectes Fina Balagué i Jordi Saranova de “Factoria d’Arquitectura S.L.P.”, que hi viuen des de fa uns quants mesos.
És una casa que compleix els exigents paràmetres de PASSIVEHUSE i que és un sistema constructiu d’estructura d’entramat lleuger de fusta.
Es pot intervenir en aquests 4 components incidint en els següents aspectes que determinaran la qualitat passiva de l’edifici:
- ORIENTACIÓ
- COMPACITAT
- PROTECCIÓ SOLAR
- AÏLLAMENT TÈRMIC ELEMENTS OPACS (control ponts tèrmics, inèrcia tèrmica)
- AÏLLAMENT TÈRMIC OBERTURES
- HERMETICITAT AL PAS DE L’AIRE
- VENTILACIÓ
Pel que fa al tema de la ventilació destaquen que és molt important, perqué cal renovar l’aire viciat de la casa, però sense perdre l’escalfor. Per això han instal·lat un sistema de recuperació de calor. També destaquen la transcendència de fer un bon aïllament a tot l’envolvent de la casa.
És una casa amb la qualificació energètica A, la màxima assolible.
El seu consum mensual està entre els 200 i els 300 kWh al mes. Amb un sistema convencional com els d’abans estaria en uns consums de 1.000 a 1.500 kWh.
3. La casa de Pin i Soler núm. 22 va ser presentada per Miriam Casas de PMP Prêt-à-porter. Cap dels veïns que hi viu va poder venir a la sessió, però van dir que hi estan molt bé i tenen un consum elèctric molt més petit que el que tenien a la casa anterior de Valldoreix.
L’empresa lleidatana va explicar que el seu sistema constructiu és únic i que volen destruir 3 mites:
- El de què “construir una casa és un procés molt llarg”. Amb el seu sistema, controlen amb precisió cada fase del procés, el que els permet complir els terminis amb un estalvi de temps, tant en tràmits com en construcció. Només necessiten 4 mesos per acabar del tot la construcció de la casa.
- El de què “acabaré pagant més del que hem acordat”. Abans d’iniciar el procés de construcció, fixen la inversió econòmica necessària. Una xifra exacta que no variarà en cap moment.
- I també el de què “les cases es construeixen amb maons”. Malgrat que els maons i la fusta són materials excel·lents, ni l’un ni l’altre no són capaços d’oferir, segons el seu criteri, el benestar exigible a una llar. Gràcies a les estructures de les seves cases de formigó i a l’estudi climàtic que fan, poden aconseguir que casa i entorn estableixin un ecosistema equilibrat. Redueixen, així, la demanda energètica de l’habitatge industrialitzat, al mateix temps que n’optimitzem l’estabilitat tèrmica durant tot l’any i l’omplen de llum natural i d’aire de qualitat.
Com a conclusions podem dir que els 3 sistemes coincideixen en els punts essencials, que són:
- Màxima aportació solar (orientació, plaques solars)
- Bon aïllament (de tota l’evolvent de la casa).
- Sistema de ventilació que renova l’aire, recuperant la calo de l’aire viciat que es treu.
A més a més, es tendeix a la industrialització per tal que siguin construccions més ràpides, de qualitat assegurada i costos controlats.
I tot i ser més complicat, alguns elements d’aquests nous sistemes es poden aplicar a la rehabilitació dels habitatges de Bellaterra.
Parlarem de Rehabilitació en una propera sessió.
Algunes van passar a decorar casa seva
En altres casos ja no van arribar a casa
